Hola, ací una mínima crónica o unes impressions personals de la petita aventura. Que no deixa de ser una mini Camí de Santiago.
Unaaa experiècia molt bonica. Un retorn als meus orígens que era la muntanya. Després de més 20 anys sense fer mitja muntanya ja en feia falta a nivell personal ja no sabem si estaré en condicions en un futur pròxim. Al final he realitzat per complet la GR221 de la Serra Tramuntana i cal dir que m’ha sorprès. Vistes increïbles, vegetació que pareixia com si estigueren en els Pirineus i un recorregut assequible. L’he fet en 8 etapes que podria haver sigut 7 (ja que l’última de 7 km la vaig fer quasi de descans). I li vaig afegir una ruta de 20 km per pujar la Talaia d’Alcúdia d’on es veu on s’uneix les badies de Pollença i Alcúdia. On les vistes són espectaculars (a banda de que la vaig allargar per anar a una platja amagada que només es pot anar en vaixell o fent prou kms caminant ). Finalment uns 140 km en 42 hores de caminar i uns 6540 de nivell positiu. El negatiu una motxilla pesada i gran i la falta d’aigüa que feia començar les jornades en dues o tres ampolles de litre i mig com a complement de pes.
Dir que la ruta te el nom de Pedra en Sec i puc certificar que pedres xafes i veus per avorrir i al final estàs fins els….., sobretot en les baixades. En moltes ocasions no està senyalitzada i vas seguint fites (i de vegades et perds),orientació o tracks de wikiloc. A més de boscades, puges cims,creues a la vora de penya-segats, barrancs i una curiositat que es creuen quantitat de botadors(escales de fusta, metall,.., per creuar bancades i murs de finques privades però que per llei no poden impedir el pas ja que és senda o camí. I una cosa que en va sorprendre són la quantitat de cabres salvatges que té tota la Tramuntana. Des del primer dia fins l’últim les vaig veure. El primer dia i fins el segon feia fotos per curiositat, després ja no era novetat.
Una experiència personal que físicament es exigent i que mentalment tota persona deuria fer en alguna ocasió de la seua vida (no necessariament aquesta però alguna activitat semblant). Desconnectar i emprendre un viatge sols i conèixer llocs i persones diferents (vaig conèixer més giris que en la meua vida). Això si, Mallorca cal anar amb idiomes ja que el llenguatge de signes comú(que és el que feia jo) és molt limitat.
Comentarios recientes