Les diferències ens enriqueixen i els respecte ens uneix ❤️🧡💛💚💙💜.
Ruta amb bicicleta per la Serra de Gúdar amb @ctacorrecuita 💜🚵🚵♀️🚵💜.
La natura, les muntanyes, la bicicleta, la calor, el paisatge, la fatiga, la desorientació, anar de prestat en la bici i en les alforges, el sopar improvisat en un supermercat, un meló a les alforges, dormir en el terra d’un refugi lliure, conèixer una nova forma de fer exercici i descobrir camins, la companyonia, tot això i molt més he tingut la sort de compartir amb un grupet de gent estupenda del Club de Triatló “a correcuita” i tot organitzat principalment per Tom Lara i desorganitzat i animat per la resta del grup 💜💜🚵🚵♀️⛰️🚵🚵♀️💚💚.
Tres jornades per la Serra de Gúdar, per rutes anomenades “muntanyes buides”. Etapes en mitjana de 55K i 1300 o 1400m de desnivell. La major part per pistes i senderes de terra.
Una primera jornada amb la duresa i l’exigència típiques d’una iniciació per immersió directa en la situació. Descans llarg en Mora, en la piscina i per a comprar els recursos per a sopar al refugi. Un grupet de tres ens vam adelantar per desconeixement de la ruta i per arribar d’hora al refugi. Altres van gaudir d’un salt d’aigua ben fresquet, de dues punxades simultànies i d’una perduda momentània (salvada gràcies a la rapidesa i agilitat de la gent del grup). El sopar i el descans de lo milloret que es pot aconseguir en un entorn precari i molt bell. Per la meua banda, balanç molt positiu i alguna, poca, idea del que m’esperava en la següent jornada….
Fins on es va poder, sense un mil·ligram de reserva, ni física ni moral, així vaig lliurar-me a l’objectiu de seguir el grupet del club a correcuita per completar les tres etapes de la ruta per les muntanyes buides preparada per Tom 🥵. Puc ben dir que les #CamesFF també quedaren buides i que la meua capacitat ciclista està en algun punt intermig entre el zero i la gent del grup de l’aventura per la Serra de Gúdar ☝️😂.
La segona jornada va partir del refugi Hontalar per fer paradeta en Linares, per descarregar les escombraries produïdes i esmorzar convenientment, i ascensió fins a Valdelinares (municipi més alt de la península). Després ja desplaçament fins a Alcalà per a dormit al càmping. Ahi fou l’esclafit 🧨. La contractura excesiva de les cervicals i prou deshidratació per la calor em van provocar un mareig força interessant en arribar a Valdelinares amb el resultat de rebre atenció mèdica (i una botelleta de sals) de part dels serveis que hi havia allí per atendre als participants de la marató de muntanya convocada eixe dia. L’esperit d’equip de tothom i totdon fou fenomenal i tot es resolgué amb una invitació a torrades amb tomàquet i tornar a per mi amb la furgoneta després de finalitzada l’etapa. Vesprada productiva en tant que la gent gran del poble em va repassat la seua història des dels maquis fins l’actualitat 👩⚕️🚑🚴♂️👴👵🫶.
El tercer dia vaig optar per fer el retorn fins a la Puebla per carretera i amb unes quantes parades per a hidratar i menjar. Un portet ben xulo per boscos des d’Alcalà fins a Cabra,, retrobament de check-in amb la resta del grup i pujadeta sufocant fins a la Puebla, per completar el recorregut 🚵⛰️.
Comentarios recientes