De rebot. Així va arribar al triatló d’Orpesa als meus objectius de temporada.
Venia d’un MD en Penyíscola, on vaig gaudir com la que més, i fruit d’aquesta sensació tan gratificant, vaig decidir que em volia esprémer de nou. Això sí, en una distància més curta…
Triatló olímpic+ d’Orpesa
En el meu cap “gaudir i no patir massa amb la calor”.
La mar com una bassa d’oli, temperatura perfecta de l’aigua per portar neoprè. Sortida rolling star de 4 en 4…. Eixim en la primera de les xiques, única cosa negativa, sense molta importància, és que no tindré molta referència de la resta de companyes. De totes maneres, la idea sempre, és anar al meu ritme (“sense pressa però sense pausa”).
Primeres braçades i, abans d’arribar a la primera boia, cop de puny i ulleres pels aires. Per sort no em va fer mal i vaig reaccionar el més prompte possible.
Res! Em va despertar, i em va recordar que tornaven a competir, i que a l’aigua s’ha d’anar amb decisió, i amb compte.
1a de l’aigua, però segona de la general. I amb una T1 prou llarga, agafem la bici i a rodar!
El circuit és enganyós … Dues voltes de 22 ‘5km on fas 10 de pujada i 10 de baixada amb una mica de vent…
A la primera baixada m’avança Marta Ferrer com un avió, i es posa davant. Decidisc tornar-la a avançar-la i posar-me davant.
A la segona volta, em torna a avançar en la baixada i decidisc deixar-la davant, controlant la que no s’escape, però sense gastar més energia, que em farà falta al següent segment.
Arribem juntes a la T2, i ella ix volant i jo… m’he de posar els calcetins, si no em fan pelada les sabates (errada meua, volia haver-ho fet a la T1).
Marta ix volant 10″ davant de mi, la meua idea seguir-la de prop …però que va, va massa ràpid i decidisc anar al meu ritme i ….esperar que Diana estiguera prou lluny per a què no hem passe com un tir.
La carrera millor del que esperava, els primers kms he d’anar frenant, em trobe bé i a més a més, el sol s’amaga! Ideal per a mi!
Vaig tirant sense mirar enrere, i arribe al 5k on fem 180° i sols queda la volta.
Ve l’últim tram de la cursa i la part més mental per a mi. Torna el sol, vent en contra, i als vint segons Diana arribant al gir de 180°.
Sols quedava pensar en no baixar el ritme i que els gels feren el seu efecte 😅
No va mal, el ritme segueix bo i sols queden 2k per acabar però… Falta el km del Far ☠️…
Em ve al cap la pujada final del MD de Penyiscola…res a veure. Orpesa +4 …
Comence a pujar… (xino-xano sense caminar), primera rampa, segona rampa… la paret! 🔥🔥
Sols hi ha una cosa que em dona més ales que un bon gel amb cafeïna … El suport dels companys cridant i donant ànims! Aquí estaven, en l’últim tram dur de la carrera abans de meta. Fantàstic!
Estic morta, però sols queda la baixada i … la frase …” La tercera està un poco lejos, pero está cerca ..” Que vol dir això?!?!? … Efectivament!! Encara que no pugues més, Corre!!!
I si, últims metres, sense força, però amb alguna cosa per dins que no em deixa parar de córrer fins que, finalment, segona. A 1’30” de la primera, i a 20″ de la tercera.
La importància de les transicions!!
Molt contenta, sobretot el fet d’haver-me superat a mi mateixa. Al meu cap.
I també molt contenta de compartir aquestes aventures amb gent especial i important.
Gràcies Laila ❤️ Gràcies Jose i família 💓
I com no, Gràcies als ànims previs de la meua família i companys i companyes d’ ACC 💜💜
RES TÉ SENTIT SI NO GAUDIM, RES TÉ SENTIT SI NO COMPARTIM 🏊🏼♀️🚴🏽♀️🏃🏽♀️
Comentarios recientes